(July 6, 1920 – June 24, 2010)
“Compartir més els móns d’experiència entre homes i dones serà un pas important pel desenvolupament humà”.(Irene Comins Mingol, autora del text)
Elise Boulding va destacar per les seves aportacions en tres àrees de treball pioneres: la investigació per la pau, els estudis sobre dones i els Estudis de Futur (Future Studies).
Considerada la matriarca de la Investigació per a la Pau, Elise Boulding va jugar un paper clau en la consolidació d’aquesta disciplina des de 1950. En uns estudis inicialment dominats per homes i centrats en l’anàlisi de la guerra, va fer contribucions fonamentals que obriren noves agendes d’investigació. En primer lloc, va incorporar l’enfocament de pau, en un context en el qual dominava l’estudi de la guerra. Elise va prioritzar l’estudi de l’activisme pacifista i del rol de les ONG en la construcció d’una cultura de pau. En segon lloc, va posar gran èmfasi en el paper de l’educació per a la pau com a via pel canvi social. I finalment l’enfocament de gènere, assenyalant per primera vegada el potencial de les aportacions de les dones a la pau. Cal dir que l’activisme i el canvi social van ser per a Elise Boulding tant el motor com la finalitat de la investigació per a la pau. En aquest sentit es va posicionar de manera explícita per la integració retro-alimentària entre investigació per a la pau, educació per a la pau i activisme pacifista. De fet, la seva vida va ser un intent constant d’integrar, tant en l’àmbit privat com en el públic, l’educació, la investigació i l’activisme per la pau.
La investigació d’Elise Boulding sobre el paper de les dones en la construcció de la pau va precedir gran part del treball sobre les capacitats de les dones per a la cura de les persones i la pau, desenvolupat posteriorment per autores com son, Birgit Brock-Utne, Carol Gilligan, Betty Reardon o Sara Ruddick. La seva rigorosa i detallada investigació sobre els moviments de dones per la pau al llarg dels segles XIX i XX és remarcable, especialment el seu estudi de xarxes nacionals i internacionals de dones per la pau. El feminisme social del XIX com una visió integral dels problemes socials va originar una sèrie de grups transnacionals de dones preocupades tant per les males condicions laborals i d’higiene com per la pobresa, l’exclusió i les guerres. En aquest sentit, li agrada d’assenyalar a Elise Boulding que el feminisme social o humanista precedeix al desenvolupament del feminisme més especialitzat de la igualtat.
Segons Elise Boulding, son tres les esferes de treball tradicionals de les dones que les vinculen en la construcció d’una cultura de pau. L’educació de la infància –si s’accepta que als set anys els nens i nenes han creat una visió del món, les dones hi tenen una gran responsabilitat–; el treball domèstic –no suficientment reconegut pels economistes i que Boulding identifica com a cinquè món– i el treball per la pau –encara que no ha estat etiquetat de manera formal–. Aquesta visió de les dones com a cuidadores i portadores dels valors d’una cultura de pau no és, segons Boulding, essencialista. Boulding està convençuda que els homes tenen molt a aprendre de les dones sobre empatia i cura. No obstant el treball de les dones ha estat tradicionalment ignorat o analitzat com a activitat secundària. Elise denuncia aquest fenomen i reivindica el reconeixement de les aportacions i el llegat de les dones, així com la possibilitat de compartir aquestes tasques, i l’espai públic i privat amb els homes amb equitat. “El meu argument no és essencialista, en el sentit que les dones estiguin predisposades biològicament per la cura i el treball per la pau. Més aviat que el coneixement de les dones i els seus móns d’experiència les han equipat per a funcionar creativament com a treballadores per a la pau, en formes en que els homes no han estat capacitats pels seus coneixements i experiències. Això, evidentment, pot canviar. Compartir en major mesura els móns d’experiència entre homes i dones serà un pas important pel desenvolupament humà”.
Elise es va esforçar com moltes altres feministes en no excloure els homes en el seu pensament. Concretament va denunciar el patiment de molts homes que no gaudeixen ni desitgen el rol que els ha assignat el mateix patriarcat: el sentiment d’humiliació i de fracàs, la soledat, el terror a ser dèbils i la pressió per ser autèntics homes. Durant la infància i la joventut, els nois experimenten una socialització forçada en un estil agressiu de dominació masculina. Hi ha homes que intenten superar aquesta crisi tot qüestionant-se la pròpia identitat masculina assignada pel patriarcat, però d’altres troben una sortida més fàcil a través de la violència domèstica, el treball com a militars o en algun altre tipus d’identitat agressiva, que es converteix en una forma, segons Elise Boulding, d’encarar la inseguretat masculina. Boulding, en aquest àmbit, fa un esforç per estudiar i fer visibles també moviments d’homes per la igualtat i la pau.
Un altre dels àmbits d’investigació d’Elise Boulding han estat els Estudis de Futur (Future Studies) La nostra imatge del futur determina la forma en que ens comportem i el que fem en el present. Elise va dirigir tallers, en la dècada dels 80, en els que conduïa a través de la imaginació a pensar en el món que volem en el futur, en dos àmbits: “Imagina un món sense armes” i “Imagina un món post patriarcat”. Si les dones no son capaces de visibilitzar com els agradaria que fos el món en el futur, no seran capaces d’emprendre els passos oportuns cap a allò. “Com seria, com funcionaria un futur post patriarcat?” , “Imagina un futur sense armes, com seria aquest món?. Després del primer pas de fantasia i imaginació els i les participants han d’analitzar el tipus d’institucions que sustentarien o farien possible aquest futur.
Elise Boulding ha estat capaç de conjugar investigació, activisme i educació per a la pau. És considerada matriarca dels estudis per a la pau, secretaria general de l’IPRA (International Peace Research Assotiation- Associació Internacional d’Investigació per la Pau) de 1988 a 1991, pionera en el reconeixement del paper de les dones en la construcció de la pau. Es tractava d’una persona íntegra i singular, capaç –com deia en el seu treball biogràfic Mary Lee Morrison– de dirigir-se a les Nacions Unides sense cap problema, i tot seguit aturar-se per cordar la sabata a un nen i estar atenta a les necessitats de tots dos al mateix temps.
