Bertha Von Suttner

“Després del verb estimar, el verb ajudar és el més maco del món”
Carmen Corredor (Autora del text)


República Txeca, abans Txecoslovàquia. 1843-1914. Fou la primera persona que va rebre el Premi Nobel de la Pau. En una època en la que prevalien els principis militaristes, el 1889 va escriure el llibre “A baix les armes”, una de les obres que més ha influït en el pensament pacifista modern.

Nascuda en el si de l’aristocràcia austríaca, va fer un gir a la seva vida per a convertir-se en una activista incansable en la defensa del pacifisme. Des de molt jove s’oposà amb audàcia a l’horror de la guerra. En un dels països més militaritzats d’Europa, ella no va parar de reivindicar incansablement “a baix les armes”. Així ho va reconèixer el comitè que li va atorgar el Premi Nobel de la Pau el 1905, que va destacar la gran influència que la baronessa Von Suttner havia tingut en el creixement del moviment pacifista internacional.

Quan el va rebre, Bertha portava ja mitja vida consagrada al pacifisme i a la lluita contra la carrera armamentística. No obstant, ningú no hagués pronosticat que trencaria amb totes les normes de l’època, donat el seu origen aristocràtic.

Bertha von Suttner, nascuda comtessa Kinsky, fou la filla pòstuma d’un mariscal de camp de la cort austríaca, un món on el militarisme i el respecte a la tradició estaven fortament arrelats. Durant els primers anys de la seva vida va defensar, sense cap crítica, aquests principis. Però a partir dels trenta va lluitar, sense defallir, per a modificar-los. Llavors es va traslladar a Viena, on va conèixer el seu espòs, el baró von Suttner, que durant tota la seva vida la va acompanyar en la defensa dels seus ideals. El matrimoni, que vivia de forma modesta, es traslladà a Paris, on a través d’un anunci en el que buscava a una secretaria, Bertha va conèixer a Alfred Nobel. Només va treballar amb ell uns setmana, però va arrelar una amistat en ells que durà 20 anys. El treball realitzat al llarg de la seva vida per la baronessa a favor de la pau fou el que inspirà al filantrop suec la creació del Nobel de la Pau, avui un dels guardons amb més prestigi en el món. Bertha von Suttner fou la primera en rebre’l. La comunitat Internacional va reconèixer la valentia d’aquesta dona avançada a la seva època. “És estrany com de cega està la gent. S’horroritzen davant les cambres de tortura de l’edat mitjana, però estan orgullosos de tenir uns arsenals plens d’armes”, assegurava aquesta dona lliurepensadora i agnòstica.

La seva determinació com a activista compromesa i enèrgica a favor de la pau es va forjar uns anys abans, en entrar en contacte amb l’Associació Internacional d’Arbitratge i Pau, una organització fundada a Londres el 1880, els objectius de la qual eren l’ús de l’arbitratge i la pau en els conflictes armats, en comptes de l’ús de la força. Un concepte molt nou ja que, durant generacions, a Europa la principal via per a solucionar els conflictes havia estat utilitzar les armes. A partir d’aquest moment, Bertha es va convertir en una fervent militant del diàleg per a la resolució de conflictes. “Aquesta qüestió de si és la violència o la llei la que ha de prevaler entre els Estats és el problema més vital de la nostra era i el que té unes repercussions més serioses”, deia la Baronessa.

La seva tasca fou incansable. Va escriure llibres, va intervenir en fòrums internacionals, creà societats pacifistes a Àustria, a Alemanya i a Hongria. Però el que la va convertir en un referent del moviment pacifista internacional va ser la publicació el 1889 de la seva novel·la “A baix les armes” . Més enllà dels seus valors literaris, el veritable mèrit d’aquesta obra és el seu contingut colpidor, que va tenir una influència determinant en el seu temps. Fins aleshores ningú no havia denunciat, de manera tan rotunda i tan gràfica, el dolor, la malícia, la crueltat de la guerra, la soledat dels soldats ferits i abandonats, el malson del camp de batalla, el pànic a la mort. La novel·la no fou solament un al·legat contra la guerra, sinó que a més denunciava tot un seguit de principis que afavorien l’esperit bèl·lic: la religió, que propiciava la resignació; la covardia com a deshonra i la concepció de la guerra com una forma més de fer política. La protagonista de la seva obra, Marta, lluita per canviar els rols tradicionals de la dona; és instruïda, alterna amb intel·lectuals, al marge de la classe social, no solament no creu imprescindible que el seu espòs la protegeixi, sinó que no l’importa mantenir-lo sempre que abandoni la carrera militar. La novel·la va tenir un impacte extraordinari en el públic i el nom de Bertha von Suttner es va convertir en sinònim de pau i antimilitarisme. “Una de les veritats eternes”, afirmava, és “que la fidelitat es crea i es desenvolupa en pau, i un dels drets eterns és el dret de la persona a la vida. L’instint més fort “assevera, “és el de la conservació, aquest dret ratificat i santificat pel vell manament que diu no mataràs”.

La seva compromesa tasca li va portar, també, el respecte dels principals governants europeus. La seva influència fou determinant en les diferents conferències internacionals a favor de la pau i va intervenir a tots els fòrums de l’època. El 1899, a la primera Conferència de pau de l’Haia va encapçalar una delegació i fou l’única dona que va intervenir en la trobada que, feliçment, va acabar amb la concreció de la Cort Permanent d’Arbitratge, origen de la Cort Internacional de Justícia, el principal òrgan judicial de les Nacions Unides.

Bertha von Suttner fou també una europeista. En el Congrés de la Pau, celebrat a Londres el 1908, va repetir de manera reiterada que Europa és una i que la unificació del vell continent era el millor remei per evitar les catàstrofes mundials que començaven a intuir-se.

Àustria li va retre homenatge gravant el seu retrat a les encunyacions de la moneda de dos euros. Els seus esforços en favor de la pau no es van aturar fins a la fi de la seva vida. La “generalíssim” del moviment per la pau, com se l’ha anomenat, va morir dos mesos abans  d’esclatar la Primera Guerra Mundial. No va poder detenir la guerra, però sí que va crear les bases per a la construcció d’un moviment pacifista internacional sòlid i per a la difusió d’aquests ideals entre els ciutadans de tot el món. Com molt bé va dir llavors, “els defensors del pacifisme són conscients de la influència dels valors que defensen. Saben que encara són pocs, però són conscients que serveixen a la millor de les causes possible”.